MIRA...

Todo lo que hay que saber sobre cómo vivir y que hacer y cómo debo ser lo aprendí en el la Educación Infantil.
La sabiduría no estaba en la cima de la montaña de la universidad, sino allí, en la arenera. Estas son las cosas que aprendí:

Compártelo todo.
Juega limpio.
No le pegues a la gente.
Vuelve a poner las cosas donde las encontraste.
Limpia siempre lo que ensucies.
Pide perdón cuando lastimes a alguien.
Lávate las manos antes de comer.
Sonrójate.
Las galletas calientes y la leche fría son buenas.
Vive una vida equilibrada.
Aprende algo y piensa en algo.
Dibuja, pinta, canta, baila, juega y trabaja cada día un poco.
Duerme la siesta.
Cuando salgas al mundo, ten cuidado con el tráfico.
Tómate de las manos y no te alejes.
Permanece atento a lo maravilloso.
Recuerda la pequeña semilla en el vaso, las raíces bajan y la planta sube y nadie sabe realmente cómo ni por qué, pero todos somos así.
Los peces de colores, los ratones blancos e incluso la pequeña semilla del vaso, todos mueren y nosotros también.

Recuerdo una de las primeras palabras que me enseñaron, una muy grande : MIRA.
Porque todo lo que necesitas saber está allí, en alguna parte. La regla de oro, el amor y la higiene básica. La ecología y la política, la igualdad y la vida sana.

Robert  Fulghum.

Valoració del blog

El blog ha estat una eina flexible i oberta, que m’ha ajudat a recollir i documentar les meves experiències i altres informacions. Amb ell he tingut un espai on poder analitzar de manera més detallada tots els meus avanços i evolucions en el dia a dia del centre i de les meves pràctiques.

Penso al llarg de tot aquest temps, el blog s’ha acabant convertint per a mi en una eina d’autoreflexió , on posar paraules a algunes de les experiències, dubtes i interrogants que se’m plantejaven al llarg de les pràctiques. Tot això des d’una mirada crítica, que em fes sorgir nous conflictes i plantejar-me noves preguntes.

Ha estat un espai que oferia aquesta oportunitat de documentar amb paraules, frases, imatges o altres estratègies el camí que anàvem seguint. D’autoreflexionar al voltant da la pràctica, procés sense el qual no ens faríem conscients de molts d’ítems importants. Penso que amb aquesta eina se’ns ha convidat a qüestionar-nos la pròpia pràctica i la dels altres i a plantejar-nos interrogants des d’un punt de vista constructiu. Interrogants sense els quals, possiblement, molts de nosaltres no ens hauríem fet conscients dels petits i grans detalls que ens envoltaven i en els quals teníem una font d’aprenentatge i de noves experiències.

Com a eina oberta i compartida amb els meus companys i companyes, penso que m’ha donat l’oportunitat d’enriquir-me de les seves experiències,  les seves propostes i els seus relats. De la mateixa manera jo espero poder haver aportat el meu granet d’arena a les seves experiències, ja que era aquest una dels objectius d’aquest blog.

He pogut entendre el procés i la importància de la reflexió, com una tasca que hauríem de poder dur a terme en la nostra activitat diària. De la mateixa manera, m’he adonat de les possibilitats que una eina innovadora com el blog ofereix per a dita tasca.  

Són aquestes valoracions generals les que em van portar, juntament amb les meves companyes, a plantejar a la meva escoleta la introducció d’un blog com una proposta de millora innovadora, útil, a l’abats de tots els membres de la comunitat educativa, que convida a compartir experiències i serveix com espai obert per a la reflexió i posada en comú d’informacions i esdeveniments importants per a tots, enriquint la tasca docent, la vida a casa i a l’escoleta i configurant finalment una eina per a l’avaluació de les dinàmiques existents i dels possibles canvis.

El treball en el meu blog ha estat una manera de plasmar el camí seguit en aquest recorregut de les pràctiques, de poder transmetre les meves idees i d’atracar-me a les dels altres. Fent-me conscient en tot aquest temps del meu procés d’ensenyament-aprenentatge i de la riquesa de les passes que tant jo com els meus companys anàvem seguint.

Per jo ha estat un descobriment totalment nou i innovador, del qual espero poder seguir fent-ne ús, per enriquir-me jo mateixa en el meu procés i seguir tenint una porta oberta al món, a patir de la qual mostrar les meves experiències, reflexions i passes seguides, així com poder entrar a enriquir-me de les aportacions i vivències dels altres.

Les etiquetes:

1.4 he seleccionat aquest etiqueta perquè per elaborar aquesta entrada he hagut de plasmar les conclusions que n’extrec de l’ús del blog al llarg de l’assignatura, dels beneficis que ha tingut per a mi en el meu procés d’aprenentatge i com m’ha permès aturar-me a pensar i posar paraules a les vivències del dia a dia en el centre de pràctiques, en que el que havia d’anar establint connexions entre els coneixements teòrics i els extrets de la pràctica per tal de dur a terme les meves intervencions de la millor manera possible.

Valoració de les competències assolides i dels aprenentatges.

En tot aquest temps he pogut anar reforçant i treballant les diferents competències existents i de mica en mica m’he anat fent conscient de les meves fortaleses i les meves debilitats, així de com treballar-les.

Penso que en relació a l’aprenentatge autònom m’he anat sabent obrir camí en la recerca d’informació i recursos per tal de poder dur a terme diferents propostes i sortir-me’n de les diverses situacions en les que m’he anat trobat al llarg del Practicum I.

A més a partir de l’observació i dels processos d’anàlisi treballats de manera individual i a classe he pogut anar elaborant-me un criteri propi sobre els ítems que conformen una bona actuació professional i com aplicar-los per aconseguir bones pràctiques.

Penso que el compartir experiències amb els companys m’ha fet poder contrastar diferents fonts d’informació i d’aprenentatge, elaborar hipòtesis i extreure’n conclusions que em portessin a reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge en els que em trobava involucrada. D’aquesta manera poder seguir treballant en la línia dels objectius que ja m’havia marcat, proposar-me’n de nous i anar aprenent i corregint les meves pròpies errades.

Amb totes aquestes activitats i experiències compartides he pogut també identificar el meu bagatge anterior, així com les meves creences i la manera com et fan interpretar la realitat. M’he adonat així de la importància i les influències que poden arribar a tenir a la pràctica diària de l’aula.

D’altra banda, l’evolució d’aquest esperit crític i el treball al voltant de les autoreflexions han fet que en tot el procés seguit m’anessin sorgint dubtes, alguns que he pogut anar resolent amb el temps, la recerca i la pròpia pràctica, i d’altres que encara tinc com a interrogants oberts als quals amb l’experiència, els nous aprenentatges i l’ajuda d’aquells que m’envolten podré anar donant resposta.

Pel que fa als funcionaments dels centres d’Educació Infantil, penso que aquestes pràctiques han estat un gran experiència per jo, ja que gràcies a la disposició de la meva tutora del centre de pràctiques he tingut l’oportunitat d’anar més enllà en els meus coneixements al voltant de tota aquesta organització i dinàmiques, amb els quals mai no havia tingut contacte abans. He pogut observar documents i procediments a seguir, aprendre estratègies d’actuació i entendre el funcionament d’algunes de les eines utilitzades en aquesta tasca, com ara el funcionament de la pàgina del GESTIB.

Finalment, al voltant del procés de millora, he de dir que a partir de les diferents eines que amb aquesta assignatura i les pròpies practiques he pogut anar elaborant, juntament amb les meves companyes de centre, un anàlisi de les necessitats existents ajustat a la realitat. Treball que ens ha permès plantejar algunes innovacions i evolucions en els canals i estratègies de comunicació utilitzats en el centre, per tal de millorar participació de les famílies i  treballar a favor d’una comunicació bidireccional.  D’aquesta manera, som conscients que moltes de les millores plantejades són aplicables a llarg termini i requereixen una continuïtat, per la qual cosa hauran de ser avaluades i valorades de cara al curs vinent, quan hagin pogut ser aplicades.

Penso que hem estat capaces d’oferir les vies per a que el projecte tingui una continuïtat i a més hem pogut analitzar i anticipar alguns dels obstacles, oferint eines per a treballar-los i superant d’aquesta manera la nostra incertesa inicial davant un projecte nou i desconegut.

Les etiquetes:

2.1  amb l’entrada he pogut identificar i analitzar, des d’un punt de vista crític, els meus punts forts i els febles, a més de poder reflexionar i valorar els processos i evolucions que penso que amb aquest temps de pràctiques i de l’assignatura he dut endavant.

2.6 amb aquesta valoració he pogut reflexionar sobre el meu propi procés d’aprenentatge, exposant les passes que he seguit, el perquè de cada una d’elles i els aprenentatges que n’extrec.

Reflexionant sobre el nostre projecte de millora

El nostre projecte de millora, explicat anteriorment a una entrada, és titula “La participació: interessos i necessitats de les famílies”.

Tot i que encara ens queden unes setmanes de treball per acabar-lo, ara que ja el tenim encaminat i una gran part del mateix ja es troba plasmada, a més d’algunes activitats ja dutes a terme, creiem que és interessant reflexionar al voltant d’aquesta feina feta, sobre la que hauríem pogut fer i de totes les tasques pendents, així com de les possibilitats de continuïtat en el temps que ofereix el nostre projecte i la nostra manera de plantejar-ho. 

Tal i com ja vam esmentar, el projecte sorgia d’una necessitat real detectada al centre i amb les famílies. Nosaltres hem treballat demanant opinió directament a les famílies, mitjançant un qüestionari, i em intentat plantejar noves alternatives i millores per tal d’atendre les reclamacions realitzades tant per part d’aquestes com de l’equip docent del centre. D’alguna manera, podem dir que el nostre rol ha estat el de connector entre aquests dos contextos. Hem ajudat a aquest procés de comunicació per tal d’arribar a les estratègies adients, intentant amb aquestes que la participació i comunicació constant i en igualtat de condicions tengui una continuïtat en el temps i sigui adequada a les necessitats que es mostrin en cada moment.

Sempre hem volgut arribar el més lluny possible per tal d’aconseguir apropar-mos a  la millor qualitat educativa i per això, ens queden molt de punts oberts del projecte que encara necessiten que s’hi treballi, així com fer-hi avaluacions i verificar que la millora es possible i funciona. A tot això, però, ho veiem com un fet positiu i no com una dificultat, ja que veiem tota la tasca que ens queda per fer com una possibilitat d’arribar al fons, tenir més temps per planificar les millores, aplicar-les sense presses ni prejudicis, adaptant-se de mica en mica a les famílies que vagin arribant a l’escola, i també poder-les avaluar i fer una retroacció de cada nova estratègia amb el temps i la dedicació que aquestes demanen. És a dir, som conscient de que encara hi queda feina per fer i punts on aprofundir-hi, però pensam que es tracta d’un projecte a llarg termini dels qual nosaltres hem establert els fonaments i hem començat amb les primeres passes. 

Tant nosaltres com l’equip docent estam molt contentes dels esforços dedicats, la qual cosa reflexa tota la feina i temps dedicat. Així mateix, volem remarcar la implicació i facilitats que ens han donat la tutora de pràctiques de la UIB i les tutores de l’escoleta de Valldemossa, així com també a les famílies pel temps dedicat i el suport que ens han donat durant tot el procés, ja que sense qualsevol d’aquestes parts implicades no hauria sigut possible el resultat obtingut a dia d’avui.

Les etiquetes:

1.4 hem reflexionat al voltant de tota la informació i feina duta a terme al nostre projecte, arribant així a conclusions sobre el nostre procés i del que ens quedarà per fer tant a nivell teòric com pràctic.

5.4 en aquesta entrada reflectim els obstacles que ens podíem trobar en l’aplicació del projecte de millora ala realitat del centre per la qual cosa i deixam punts oberts per tal de superar aquestes resistències i aconseguir així una continuïtat en el temps.

 

Aprenentatges dels projectes de millora i dels documentals

El fet de poder escoltar i veure els projectes i documentals dels companys fa que d’alguna manera en pugui beneficiar la meva pròpia experiència. De totes les experiències que s’han compartit n’he pogut extreure alguna cosa, fins i tot algunes idees per a poder aplicar jo mateixa a la pràctica, la qual cosa penso que és molt important ja que ens pot dur a reflexionar al voltant de la realitat que ens envolta i a poder introduir-hi canvis i propostes de millora, tal i com s’ha comentat a classe.

Voldria fer referència a tres de les experiències compartides, que penso són les que més m’han fet reflexionar. La primera és la del racó del moc, en relació a aquesta, em vaig sentir molt identificada en tot moment ja que a la meva escoleta en tenim. N’hi ha un totalment similar al que es va explicar a classe, en el que a més de tenir a l’abast dels infants el penjador amb el  rotllo de paper, amb la seva paperera corresponent al terra i el mirall a devora per tal que els puguin veure el que estan fent, en el cas de la meva escoleta no consta de un dibuix de un nin i una nina mocant-se sinó que a devora del paper, a la paret, hi ha una documentació en la que apareix una seqüència de fotografies d’un infant de la pròpia classe realitzant tot el procés.

Aquesta documentació permet fer de guia o referència a aquells que ho necessitin i  penso que en aquest cas complementaria bastant bé l’exposició del cas fet a classe. Comparteixo a més les idees de que es tracta d’un espai que serveix per a motivar als infants, que demostra que es creu en les seves capacitats i potencia la seva autonomia.

La segona aportació a la que volia fer referència és el documental de bon dia, gràcies al qual he pogut d’alguna manera complementar la idea que jo tenia d’aquesta rutina, de la que a més en vaig fer una descripció detallada a l’entrada de fa uns mesos sobre una observació a l’aula.

Crec que es tracta d’un moment molt important per als infants ja que els ajuda a establir-se uns hàbits i és encara més beneficiós si es planteja de tal forma que permeti potenciar al seva autonomia. Tal i com vam comentar a classe, i com ja hi vaig fer referència a la meva entrada, crec que es tracta d’un moment en el que una de les finalitats ha de ser oferir l’oportunitat als infants d’anticipar el que passarà posteriorment, col·laborant així en la confecció d’una seguretat i un ordre que els permet sentir-se competents i autònoms en les tasques del seu dia a dia.

El darrer cas concret del que en volia fer esment és sobre el documental de la vida a la parets, el qual crec que inclou molts de missatges importants. Per començar trobo fonamental la varietat de punts de vista que podem trobar sobre una mateixa temàtica, la qual cosa és una manera de mostrar una part de la realitat a dins les aules i a la vida. D’altra banda, el uqe vam comentar a classe del tractament del fet de documentar com el “posar paraules a allò que s’ha fet”, com una dinàmica que t’ajuda a pensar com continuar i que mitjançant la revisió t’ajuda a reflexionar sobre la tasca realitzada, la qual cosa és molt important. A més no es tracta de documentar per a un grup en concret, sinó que és important que es faci per donar visibilitat per als infants, és famílies i els mestres, per als tres àmbits del triangles que formen l’escola. I a més he de dir que aquest és el tipus de missatge i documentació que es duu a terme en el meu centre de pràctiques, i del qual n’estic aprenent.

Aquestes són les idees principals que m’han fet reflexionar sobre les experiències compartides a classe. He de dir que amb moltes d’elles m’he sentit identificada i penso que per això m’han cridat més encara l’atenció, ja que el poder veure reflectida una part de la meva realitat a l’escoleta em fa encara pensa-hi més i trobar possibles relacions i millores.

Les etiquetes:

1.2 en aquesta entrada exposo algunes de les idees que he extret de les exposicions dels meus companys que penso que ajuden a confeccionar una bona actuació professional.

3.2 amb totes les experiències que s’han compartit en els projectes i els documentals s’aporta informació sobre l’organització i manera de funcionar dels centres que ens fan reflexionar i de les que a més n’hem pogut observar evidències documentades.

5.1 la contrastació de totes les aportacions fetes pels companys i la síntesi que he fet jo en aquesta entrada del que em quedo, m’han portat a reflexionar sobre diverses pràctiques i propostes de millora.

"Sa Fosca"

L’entrada d’avui és per compartir un nou espai de l’escoleta on els infants gaudeixen i aprenen dia rere dia d’una manera innovadora.

Es tracta d’una sala a la que els mateixos infants han adjudicat el nom de “Sa Fosca”. Va sorgir de la idea i necessitat de treballar la llum i les ombres, inicialment proposat per les mestres i posteriorment muntat i guiat per les practicants.

La foscor és predominant dins l’espai, tot i que hi ha un punt de llum que es reflexa a una paret que possibilita el treball de les ombres, i també hi ha una panera amb llanternes que ha duit cada infant de casa seva, les quals els infants poden moure lliurement per dins la sala existint així nous focus de llum que es mouen, tornen grans o més petits, etc.

A més, s’ha intentat crear un espai acollidor, on hi troben teles i matalassos que conformen una cabanya, dins la qual hi poden trobar contes que han de mirar amb les llanternes, a un altre racó hi ha coixins, tres cortines creades de paper celofan les quals converteixen la llum blanca de les llanternes en els diferents colors oferts, unes cartolines amb formes retallades i forats penjades per fer ombra i altres  a l’abast dels infants per tal de crear ells mateixos les ombres a la paret, al sostre hi ha una mosquitera fermada de costat a costat dins la qual hi ha objectes que poden ser fluorescents però que no es veuen si no es cerquen amb les llanternes apuntant cap amunt, entre altres moltes variacions que poden anar sorgint per tal de fer evolucionar la proposta que, segons el moment, ha anada acompanyada d’un fil musical.

Amb aquesta experiència hem pogut veure com els infants no associen ja la foscor amb la por, hem pogut observar la infinitat de jocs simbòlics que han desenvolupat i els descobriments i sorpreses que han duit a terme ells i que ens han fet viure a nosaltres, i també la imaginació que han arribat a tenir i l’ajuda que s’han ofert els uns als altres en distints moments.

D’aquesta experiència n’hem quedat sorpreses i agraïdes en veure les ganes dels infants per entrar-hi i descobrir-hi, i de ben segur en un futur tindrà una continuïtat en el centre i també per nosaltres. 

¿Qué quiero ser de mayor?

Avui volia compartir aquest vídeo. Pens que són uns minuts que ens poden fer reflexionar sobre moltes coses. Sobre el temps que dedicam al que fem, als petits moments, a la vida...una visió de temps i de vida que és la que actualment es transmet des del mon dels adults al món dels infants.

"A los 5 años, mi madre me dijo que la clave de la vida era la felicidad, cuando fui a la escuela me preguntaron que quería ser de mayor, escribí: FELIZ. Me dijeron que yo no entendía la pregunta, les dije que ellos no entendían la vida". (John Lennon)